jueves, 28 de febrero de 2008

Beach House - Devotion



Sóc super fan d'aquest grup. Fa uns dos anys van treure el primer disco amb el mateix nom i vaig estar molt temps escoltant-lo sene cansar-me. En aquest segon disco segueixen fet més o menys (més més que menys) lo mateix que el primer, algo que m'ha alegrat bastant, ja que és el que tenia ganes de sentir. Suposo que tothom ja sap de què va el rollo (best music a pitchfork bla bla bla). Un poc de Mazzy Star sense ser-ho sempre s'agraeix mentre la Hope Sandoval segueixi sent yonki i no pugui fer discos d'aquests tan perfectes que feia. Em toca els ous que cada vegada que el pos, el Sergi em digui... "com t'agrada Portishead". De pitxonet només n'hi ha un (gràcies a Déu). Hola a tots!

*****Devotion*****

domingo, 17 de febrero de 2008

The Red Krayola-Hazel (1996)



La verdad es que podría haber puesto cualquier disco de Red Krayola porque me gustan toooooooodos pero a este le tengo especial cariño, soy un poco pesada con Mayo Thompson pero qué culpa tengo si es lo más ¡Afortunados los que pudisteis verlo el año pasado! Vaya rabia no poder ir. En este disco Red Krayola son: Michael Baldwin, Wermer Büttner, David Grubbs, George Hurley, Lynn Johnston, Hei Han Khiang, John McEntire, Albert Oehlen, Jim O'Rourke, Stephan Prina, Elisa Randazzo, Mary Lass Stewart, Mayo Thompson, Tom Watson, Cristopher Williams.

jueves, 14 de febrero de 2008

Pete Dello

ja fa una temporada que em dona per escoltar un mateix disc mil i un cops durant dies.
ja fa dies que m'ha donat pel disc d'en Pete Dello



Aquest senyor que sembla l'Austin Powers és en Pete Dello, i és un gran Bartleby.
Durant la segona meitat dels 60 va formar part dels Honeybus, pero no li agradaba gens la faràndula, ni les gires ni res d'això, així que poc després de tenir un únic èxit, va marxar del grup.
3 o 4 anys més tard, va grabar unes cançons que tenia d'aquesta época. Mes que res per que no es perdesin sense que ningú les escoltés.
Després d'això, es va dedicar a la música d'escola i no va grabar res més. Perfecte.

Més tenint en compte que el disc, "In your ears" és una de les coses més precioses que es poden sentir.
Beatles, Kinks, modestia, bons aliments, cançons increibles, veu emocionant i aquesta sensació d'especialitat (especial, maco, només per omplir-nos el cor) que crea favorits.



el disc el va reeditar no fa gaire un segell d'aquí que es diu Hankypanky, també en vinil doble, i amb un grapat d'extres que no surten a aquest arxiu (es el que hi ha...)

http://www.megaupload.com/es/?d=YUBE0P97

silver daggers - joy

lunes, 11 de febrero de 2008

The McTells

He trigat dos mesos en penjar aquest disc de McTells, desde que era el meu grup favorit del moment i ho segueix sent bastant... A veure si ha valgut la pena la espera. És una mica twee però més punk que res.

Que lo gocéis pillines.

http://www.zshare.net/download/7423962dae760e/

ah! i aquest video és bastant guai

http://www.youtube.com/watch?v=wCbct8E4CNE

viernes, 8 de febrero de 2008

///Afrirampo///SUUTOBREAKOR///2007///


No sabía hasta hoy que estas dos locas habían sacado nuevo disco en septiembre :)


http://www.mediafire.com/?6nxtdft2byx

jueves, 7 de febrero de 2008

hablando con los arboles



Ara que la Catpower ha tret un disc tant així, no paro de pensar en "Willie Deadwilder", la canó que acompanyava el dvd "Speaking for trees", aquell on la Chan canta al mig de la muntanya (ei Alba, ei Aleix, aquest cap de setmana va ser molt perfecte!) envoltada d'arbres. Gairebé no se li veu la cara, però si se li escolta cantar am aquesta veu, i tocar la guitarra d'aquesta manera, i comportar-se com sempre l'hem estimat tant.
El cas és que amb aquest dvd hi havia un cd amb una cançó que encara penso favorita. Després va incloure una versió més curta i amb la meitat de màgia a "the greatest".
Però aquí l'acompanya només l' M Ward, aquí dura 20 minuts, aquí explica una història que passa de l'universal a lo personal, passant per en Dylan (la única cançó que val la pena del seu últim disc també li dedica a en Bob) i donant mil i una voltes inesperades i perfectes.



penjo el que vaig escriure sobre el dvd al mondo:

"Cuenta Nathaniel Hawthorne en “Veinte días con Julián y conejito” una preciosa forma de obtener la expresión más viva de un paisaje. Consiste en mantener tu atención en otra cosa, un libro en su caso, hasta que la naturaleza misma te obliga a fijar la vista en ella. Él habla de ese momento “ como si pudieras captar y comprender lo que los árboles se susurran entre ellos”. Pero vayamos al tema: llevo alrededor de una hora siguiendo con emocionada atención cada gesto y cada quiebro del suave aullido de Chan Marshall.
Un solo plano de ella con su guitarra rodeada de árboles (algo así como la versión hippy de las películas de Warhol). Entonces, justo después de una dulcísima interpretación de su “I Don´t Blame You” y después de versionear, entre otros, a Bob Dylan, Big Star, Matt Ward o Duke Ellington, amén de composiciones propias conocidas y por conocer (atención a esa alegre maravilla que es “Funny Things”), empieza a cantar por segunda vez un medley que incluye “Dream”, “Blue Moon” y “Try A Little Tenderness” con una voz tan temblorosa como los mismos ruidos del bosque. A partir de ahí, el fanatismo deja lugar a la pura emoción estética, al disfrute de eso que llaman marco incomparable, a ensanchar el corazón más con el color de su voz que con sus gestos y su manera de mover el pelo entre canción y canción. A los que no seáis muy fans tal vez os resulte hasta tedioso. No lo sé. Puede que os pase lo mismo con “Willie Deadwilder”, la increíble canción que acompaña al libro y DVD, pero no lo creo. Quizá lo mejor que haya grabado nunca, se trata de una de esas dylanianas canciones-río en la que, acompañada tan solo de los precisos y naturales punteos de guitarra de Matt Ward, empieza explicando la historia de amor entre Willie y Rebeca para acabar hablando con ellos, entendiendo su amor para entender el suyo propio, maravillándose, explicándose y desgranando con candor historias, recuerdos, sentimientos y reflexiones que bien podrían durar cuatro horas o dieciocho minutos y pico en los que todo encaja. Precioso, de verdad."

i la cançó:
http://www.megaupload.com/es/?d=IBHVP0GW

i si voleu llegir la lletra mentre l'escolteu:
http://www.actionext.com/names_c/cat_power_lyrics/willie_deadwilder.html

miércoles, 6 de febrero de 2008

Apple Boutique - Love Resistance 7"


L'altre dia em vaig baixar aquest disco i m'ha encantat. El tio és el Phil King, de Felt, Lush i Jesus & Mary Chain. Us deixo un video i el link per descarregar el single.


Love Resistance