martes, 22 de julio de 2008

bola de nieve




aquest és un dels discs que més m'agraden al món:

http://rapidshare.com/files/96169478/BdeN-1950-1960-LaHabana.rar

son grabacions molt despullades, ell sol amb el piano, a l'Habana entre els anys 50 i 60.
El vaig comprar quan va sortir la reedició de Nuevos Medios, farà uns 5 anys. És fàcil que fos el Cristian qui em parlés de lo maravellosa que podia arribar a ser la música cubana. Moltes de les coses que he anat escoltant fora del que acostumava ha estat gràcies a ell. Sp transmetre com poques persones que conec la passió per descobrir el que sigui, i enllaçar-ho perfectament amb els seus gustos anteriors. Per això ho explica sempre tan bé. Un dia em va dir: "hi ha discos de reggae que son com Jonathan Richman", i vaig buscar un dels que deia i era veritat, un altre dia ens va posar una cançó etíope amb els ulls grans com plats, super content de compartir-ho, i nosaltres, amb els ulls super grans també encantats de que ens ho descobrís.
Ara aquestes coses surten a totes les revistes perque per sort tots hem obert les orelles a un munt de músiques, però era la época en que punxavemn de tant en tant al fantástico entre setmana i ens venia de nou.

El cas és que crec que em parlaria de Buena Vista Social Club, i que com no vaig trobar el cd a la tenda, vaig estar mirant alguna cosa més. Quan el vaig veure, alguna cosa em va dir que m'agradaria. No m'ho vaig pensar.

Quan vaig arribar a casa, no em podia creure el que sentia, era maravellós. I de sobte, cap a final del disc, vaig descobrir una de les cançons que em cantaven els meus pares quan era petit.
No vaig poder reprimir-me i em vaig posar a plorar com un burru. I era d'alegria! aquestes coses no passen amb un disc qualsevol.

És graciós que després d'uns anys, a un aniversari, el Cristian em va regalar aquest mateix disc perquè va pensar que es convertiria en disc de la meva vida instantani. El disc ja el tenia, i va encertar del tot.
El que no li vaig dir és que d'alguna manera ja me l'havia regalat feia un temps.
Gràcies Cristian!

i un clàssic perfecte: