
Les 4 primeres cançons que va grabar la Maria del Mar eren 4 cançons tradicionals de Menorca.
En Lluís Serrahima en parlava, de les nostres cançons:
"siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet d'ésser nostres tenim l'obligació de no oblidar-les". I és això i no és del tot això perque resulta que a aquestes cançons no cal obligarles perque son molt maques, i diuen les coses perfectes que voldries dir un dia, coses com
"això és un llengardaix, jo n'he vist a Barcelona"
"demà menjarà sardina a la vora de la mar"coses senzilles que expliquen una història que és nostra perque l'entenem des de dins. Que és nostra perque les entendriem encara que no ho fossin, de nostres. Perque l'universal és aquesta "intrahistòria" de que parlava l'Unamuno. També ho diu l'Ernest Contreres en el text tan maco que va escriure per un disc de l'
Ovidi (
"a Alcoi"). Allà parlava de la terra,
"quant més se sent el comú destí de l'home i quant més guanya en universalitat" deia,
"més es localitzen i es limiten les referències terrenals del sentiment. L'indret, el poble, tenen aleshores un profund caràcter representatiu, simbòlic, totalitzador". Aquestes cançons que canta la Maria del Mar són cançons del poble, i és per això que també son cançons molt sentimentals.
Em sembla increible que en només 4 cançons, en el primer que grabava, ja digui coses tan diferents. Es nota com la diverteix estar cantant "es llangardaix d'Alahor" i "Glossat", o la tremendor de "sa nuvia d'aljandar", una tremendor que ve de lluny pero és cantada a cau d'orella. Ella té una veu preciosa, i els arranjaments de guitarra són una delicia
És molt maco aquest EP,
http://www.megaupload.com/?d=HT1Y4KZN