martes, 15 de enero de 2008

Alenar - 1967


Na Maria del Mar Bonet pot tenir discos més bons que d'altres, però n'hi ha uns quants que per mi són imprescindibles. Alenar és un d'ells, i cada vegada que l'escolto em sembla millor. Les seves melodies tenen aquest gust mediterrani tan característic, que a vegades penso que si no cantés seria marinera, o pescadora o qualsevol cosa que li permetés anar en un barco per amunt i per avall navegant.
Ella és un altre dels 16 jutges. L'Aleix va posar l'Enric Barbat fa uns dies, i el que proposo, és anar posant "el millor" disc de cadascun d'ells fins tenir els 16 discos dels 16 jutges.

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Alenar

1 comentario:

Tigres dijo...

setze jutges d un jutjat mengen fetge d un penjat